Hi havia una vegada dues dones
que no es coneixien.
De l´una no te´n recordes,
a l´altra li dius mare.
Dues vides diferents es van posar d´acord
a donar-te la vida.
L´una va esdevenir la teva estrella del nord,
l´altra la teva llum del sol.
La primera et va donar la vida,
la segona et va ensenyar a viure.
La primera et va donar la necessitat de ser estimada,
la segona era allà per estimar-te.
L´una et va donar la nacionalitat,
l´altra et va donar el nom.
L´una et va donar la llavor de la intel.ligència,
l´altra et va donar un ànima.
L´una et va donar les emocions,
l´altra va fer minvar les teves pors.
L´una va veure el teu primer somrís,
l´altra va eixugar els teus plors.
L´una va renunciar a tu.
Era tot el que podia fer.
L´altra volia un fill amb tot el cor.
I Déu la va dur fins a tu.
I ara em demanes amb llàgrimes als ulls,
la vella qüestió:
Herència o entorn?
Què fa que siguis com ets?
Ni l´una ni l´altra estimada !
Tan sols dues formes diferents d´amor.
viernes, 11 de enero de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
QUINA HISTÒRIA MÉS BONICA!!! i QUE REAL!!!
M'ha encantat!!!
La Bina ha tardat però ara comença la segona part i això pinta molt i molt bé!!!
Us esperem per acollir-vos de la millor manera possible.
Molta sort i una abraçada molt forta a tots tres!
Anna - Gregorio - Imma.
Un poema molt maco.
Suposem que ja esteu amb la vostra nena i el jet lag superat.
Molta sort i ens veiem a la tornada!
Tenim moltes ganes de conèixer la Bina.
Sònia i Raul
Publicar un comentario